Petrer
Desde 1946
Dia de la Germanor
La desaparició en 1966 de la Romeria de Sant Isidre va ser la principal raó per la qual a l'any següent va nàixer el "Dia de la Germanor" de la comparsa de Llauradors.
En aquella època a penes s'arribava als cinquanta comparsistas, sent superior el nombre de socis protectors. Els tres primers anys va tindre com a marc la finca de Ferrusa, per deferència de la seua llavors propietari, Ricardo Villaplana. Esmorzar matinal, assemblea general ordinària, tertúlies i paella valenciana, componien el programa d'aquesta jornada de convivència llauradora.
En 1970 el "Dia de la Germanor" es va celebrar en la finca de Santa Bàrbara, propietat del comparsista Luis Bernabé Reig. Des de 1972 a 1978, va ser la casa de la Bassa de Caprala el lloc triat per les directives per a aquesta jornada de convivència. Per aquell any, la comparsa ja havia registrat un espectacular creixement, amb incorporació inclosa de quadrelles femenines.
Aquesta favorable circumstància per al futur dels Llauradors i les demandes d'alguns festers perquè, abans de Festes, la comparsa celebrara Entraeta, com ja ho feien des d'alguns anys arrere altres comparses petrerenses, van provocar un canvi radical en la concepció d'aquest dia. De celebrar-se un diumenge del mes de juny i en el camp va passar a celebrar-se un dissabte previ a les Festes de Sant Bonifaci. De l'esmorzar a base de coca, l'assemblea general i la paella valenciana, es va passar a les cercaviles, la missa en memòria dels festers difunts, la projecció de pel·lícula festera, la Entraeta i, com a colofó, ball en discoteca o tipus revetla a l'aire lliure. Tot això complementat amb les corresponents sessions gastronòmiques: esmorzar al migdia i sopar abans d'iniciar la Entraeta.
En 1992 es van commemorar els vint-i-cinc anys d'aquest particular dia festiu de la comparsa. En aquest any es va recuperar la Romeria de Sant Isidre i José Ángel Carmona va compondre el pasdoble "Somnis festers" , per a la capitania dels germans Martínez , família de profundes arrels llauradores, encapçalada pel seu pare, José Martínez Díaz, que va ser qui va cedir el pasdoble i la lletra a la nostra comparsa.
